Pròleg a El Quadern Daurat

Aquest text: Pròleg a el quadern Daurat és un assaig de Dorei Lessing de l'any 1972. És un assaig curt.

Llegint el text et ve al cap la pel·lícula Memento, ja que parla sobre el tema de l'escriptura que podem vore en aquesta pel·lícula, és a dir, que l'escriptura no es fiable, fins on arrivem si només ens fixem en els escrits?. En el text ens diu que trobarem la veritat en les paraules que no són escrites, que no hem de deixar que l'escriptura ens governe. També diu que no em de llegir cap llibre que siga obligat, és a dir, que només hem de llegir el que volem, el que ens agrada, i no estudiar o llegir sempre obres d'un autor només.

Amb açò últim té raó, perquè tota la vida em llegit llibres, textos, autors... obligats i no podiem triar i això fa que no ens agrade llegir, que els xiquets deixen de llegir, ja que els desmotives, aleshores només lligen per obligació. Pense que s'ha de donar llibertat respecte aquest tema, que cadascú ha de llegir el que més li agrada. També estic d'acord sobre que en l'escriptura no està tota la veritat, que et poden enganyar i que s'ha de contrastar amb les històries orals.

Memento

Memento és una pel·lícula de l'any 2000 de Christopher Nolan. No és una pel·lícula lineal, ja que comença pel final i a medida que passa la pel·lícula has de montar-la mentalment per poder seguir l'ordre. Jo pense que una de les coses pel que el director l'ha montat així és perquè ens identifiquem amb el protagonista.

Quan acabes de vore la pel·lícula et queda un dubte, el de si al final la seua dona va ser assassinada, o violada i va morir per falta d'insulina o per excés com conta amb la història de Sammy. La meua opinió crec que és veritat que la varen violar i li varen donar el colp a Lenny, però pense que va morir per falta d'insulina, és a dir, quan Lenny està en el sòl pel colp, la seua dona està viva però Lenny com no pot injectar-li la insulina, aleshores mor. Crec que és així perquè ell diu que no recorda a partir de la mort de la seua dona, és a dir, des del colp en el cap, i quan la varen violar encara estava viva i no tenia el colp. També dir que Sammy en realitat és ell i que Teddy deia la veritat, ja que n'hi ha una escena quan es veu a Sammy en un psiquiàtric passen per davant seua persones i una de les vegades que enfoquen a Sammy apareix Lenny.

Per entendre l'ordre de la pel·lícula les escenes en blanc i negre van cap avant, en canvi, les de color, cap arrere. Respecte la seua finalitat, el que planteja la pel·lícula, jo no m'havia adonat fins que no ho han dit a classe que és que l'escriptura no és fiable, i també podem vore com percebem la realitat i com la construïm per als nostres interessos.

Per finalitzar dir que m´ha agradat encara que t'embolica un poc i has d'estar pendent a tota la història i reconstruir-la.

Sense perdó

El títul original d'aquesta pel·lícula Sense perdó, és Unforgiven que significa literalment "imperdonable". És una pel·lícula de l'oest de l'any 1992 i el seu autor és Clint Eastwood, que també és un dels protagonistes de la pel·lícula, que fa el paper de William Munny.

William Munny és un pistoler retirat per amor, és viudo i pare de dos fills. William també bevia alcohol que el convertia en un home perillós capaç de matar, però va deixar l'alcohol per amor.

Un dia arriba un xic jove a sa casa i li ofereix un treball per 500 dòlars (500 per a William i 500 per a ell) per matar a dos vaquers que varen tallar la cara a una prostituta. Finalment Wiliam accepta, perquè necessita diners per mantindre als seus fills. També li acompanyen el seu antic amic pistoler Ned. Amb la decisió de Ned d'acompanyar al seu amic William quan ell també havia deixat de ser pistoler podem vore el valor de l'amistat.

Aquesta pel·lícula és una reflexió contra la violència, el podem observar, per exemple, quan el xic jove inexpert (Kit, crec que es diu) mata a un altre i li diu a William que matar a una persona no era tan emocionant com ell pensava. També m'ha fet pensar molt quan William li diu al jove que "matar a un home és molt dur, li lleves el que té i el que pot tindre".

Sense perdó, com ja he dit abans, és una pel·lícula de l'oest, però no és la típica que ens pensem, ja que és distinta. Jo pensava que no m'anava a agradar perquè les de western no em solen agradar, però aquesta sí, i molt.

Per últim dir que les pel·lícules de l'espai cinema d'aquest any m'han agradat més que les de l'any passat. Moltes d'elles pensava que no m'anaven a agradar i ha sigut tot el contrari.

Dones amant i 10 exercicis de fidelitat

Dones amant i 10 exercicis de fidelitat és un llibre de Xavier Mínguez López de l’any 2002, Xavier Mínguez és un professor de la universitat de València. El seu llibre tracta sobre la infidelitat. Són relats de nou dones diferents que conten les seues infidelitats amb un altre home, però algunes conten com la pateixen o les dues coses. Llegint el llibre m’ha vingut al cap la pel·lícula Amanèixer de F. W. Murnau, ja que tracta sobre el mateix tema, la infidelitat.

En aquest llibre pots vore com les persones poden arribar a ser infidels per diferents motius, ja que en cada relat les intencions de ser infidel són per diverses raons, com per exemple: un home perquè volia tornar a experimentar que es sentia quan es comença a eixir amb una persona, ja que (segons ell) quan portes un temps amb una persona ja no és el mateix del principi (el primer bes...); una altra xica perquè el seu marit sempre està fora per treball i ella se sent sola, etc. Respecte a això, la meua opinió és que no hi ha raons justificades per ser infidel a una persona, perquè si tu la vols no tens motius d’estar amb una altra i, si passa això, és perquè s’ha acabat l’amor entre ells o sempre és rutina, i el millor és parlar-ho amb la parella per arribar a una solució, per exemple, si és per rutina, intentar canviar per part dels dos, i si és perquè s’ha acabat l’amor deixar-ho abans de ser infidel. Per tant, pense que llegint el llibre et pot donar algunes pistes per evitar caure en la infidelitat.

Per últim, dir que encara que té 197 pàgines te’l llitges ràpid perquè “t’enganxa”, ja que quan pares de llegir penses: i com acabarà? I continues. Amb dir que jo me l’he llegit amb tres ratets que podia quan jo tarde prou en llegir els llibres i sobretot els que no em solen agradar! En definitiva, aquest llibre m’ha agradat molt i és molt interessant. Vos recomane que el llegiu.

Vida familiar

Aquest text Vida familiar de Quim Monzó m’ha resultat divertit, a més m’ha recordat a una pel·lícula animada que vaig vore en segon o tercer d’ESO (que no em recorde del títol) que també tractava del mateix tema, que li tallen els dits als membres de la família quan compleixen una determinada edat.

El text de Monzó encara que el veus divertit, el tema que tracta de fons és el que passa en la vida real, tant en les famílies com en les cultures. Pense que tracta sobre els costums de cada cultura i de les famílies (ritus), que hi ha que respectar-les i perquè tingues una costum diferent dels altres no significa que sigues distint. Als xiquets cal ensenyar-los això, que cadascú és d’una forma distinta i tenen diferents creences, costums, etc. però que hi ha que respectar a tots, perquè tots som persones.

El text també parla sobre el distanciament de les famílies per tindre diferents pensaments, en el text podem observar com la família es va separant (perdent contacte) segons va passant el temps quan alguns decideixen que no volen continuar fent el ritus de tallar-se el dit anular quan compleixen 9 anys. Això també passa a la vida real, perquè les que pensen que s’ha de continuar amb les costums s’allunyen dels que decideixen deixar de fer-ho.

Tampoc vull contar molt sobre el text per si decidiu llegir-ho, ja que és distint i divertit.

ELS AMORS DE BASTIÀ I BASTIANA

Els amors de Bastià i Bastiana és una obra de teatre que es representa al teatre “Escalante” tots els diumenges fins al 21 de desembre. És la nova producció operística de la Diputació de València creada per una companyia valenciana especialitzada en espectacles de lírica, s’anomena Saga Produccions.

Bastià i Bastiana (Bastien und Bastienne) és la primera òpera escrita per Wolfgang Amadeus Mozart quan només tenia 12 anys. Mozart és considerat com un dels més grans compositors de música clàssica del món occidental. L’obra reviu els moments de la creació de Bastià i Bastiana i la interpreta. Per tant en l’escena ix un xiquet de dotze anys, interpretant a Mozart, i son pare com el seu mestre. Més tard s’interpreta l’òpera i apareixen músics tocant en directe i els protagonistes de l’òpera Bastià i Bastiana (també canten), amb ells vem com el rancor d’aquests dos es transforma en amor amb l’ajuda del mag Colàs.

L’obra em pareix molt interessant per als xiquets, ja que mentre està veient-la pot aprendre moltes coses, com per exemple, els noms d’alguns instruments musicals, ja que els nombren a l’obra. També m’he adonat que fan unes propostes didàctiques (tant abans com després de l’obra) als xiquets perquè coneguen més al compositor Mozart, la tècnica de l’espectacle, etc. Aquestes propostes es troben a la pàgina web oficial del teatre Escalante: www.escalantecentreteatral.com.

Aquesta obra de teatre m’ha agradat, però no tant com la de Schöl (El mètode). Els amors de Bastià i Bastiana és més una obra per als xiquets, per això, de dilluns a divendres no pot assistir el públic general a vore-la, només és per als col·legis, com ja he dit abans per al públic són els diumenges i només costa 4€ (per si algú li interessa assistir).

ANTONIA'S LINE

Antonia's line és una pel·lícula de Marleen Gorris de l'any 1994. Marleen Gorris és una persona feminista per això la pel·lícula també ho és.

Aquesta pel·lícula es tracten molts temes com el de la vida, la mort, l'amor, la religió, l'amistat, la sexualitat, la familia, sobre la tolerància i la independència, el maltracte etc.

El film ens mostra com viure la vida honestament i adequadament, respectant als altres. També ens mostra la independència de les dones respecte als homes, és a dir, que les homes no són indispensables per a viure. Pense que este és un tema també important per fer vore a la gent, sobretot als homes, que no són indispensables, ja que tota la vidas'ha donat molta importància als homes, hi ha hagut molt de masclisme hi encara hi ha, com podem vore en les notícies les violències domèstiques. També en el film es veu la intolerància al maltracte.

En definitiva, aquesta pel·lícula m'ha agradat molt ja que tracta amb humor els moments dramàtics de la vida. A més en la pel·lícula a part de les escenes dures (violència, odi...) es veu els bons sentiments d'altres persones com ajudar als que tenen problemes, als que estan exclosos, etc. També et fa reflexionar sobre moments de la vida i sobre la mort (el pas del temps), i sobre la independència de les dones.

AMANÈIXER

Amanèixer és una pel·lícula de F. W. Murnau de l'any 1927. Aquesta pel·lícula m'ha agradat més del que m'esperava i més que la muda de l'any passat "He nacido però..." perquè inclou música i alguns sons i la de l'any passat no, també m'ha agradat més per l'argument de la pel·lícula.

Amb aquesta pel·lícula passa el mateix que en els textos de narrativa curta, el de Els fets i el de La veritat, és a dir, fa que tu "desitges" que facen alguna cosa però en la vida real no ho fas o no vols que ocórrega perquè està mal. El dels textos, per exemple, el de La veritat tu "vols" que mate al marit i en la pel·lícula fa que tu "desitges" que torne amb la dona encara que li ha sigut infidel. Perquè a mi, particularment, si em passa això, jo no torne amb ell, però veient la pel·lícula jo volia que tornara amb ell.

OBRA DE TEATRE "SCHÖL (EL MÈTODE)"

Schöl (El mètode), és una adaptació de El mètode Gronholm. Al principi va ser una obra teatral escrita per al circuit català de Jordi Galceràn. Més tard és va adaptar al castellà i tingué un gran èxit en Espanya i Argentina. Posteriorment és va fer una pel·lícula.

Aquesta obra de teatre, dirigida per Regina Prades, m'ha agradat molt, ja que es va alternant moments tràgics amb escenes més divertides i també perquè atrau al públic a participar intentant descobrir la veritat i la mentira. A més en aquesta obra còmica podem observar la crueltat que existeix actualment en el món de les relacions laborals.

Només vaig a fer un breu argument de l'obra per si vos agrada i voleu vore-la. Es tracta de set candidats per a un únic lloc de treball en una multinacional. Fins ací tot bé, la peculiaritat comença quan no hi ha cap entrevistador i han de fer una sèrie de proves eliminatòries que no pareixen que tinguen res a vore amb el lloc de treball. A partir d'ací apareixen les rivalitats, frustracions, enveges, ambicions i l'amor. En conclusió, aquesta obra respon a les següents preguntes: Què som capaços de fer per a aconseguir un lloc de treball? I per ascendir al poder?.