Vida familiar

Aquest text Vida familiar de Quim Monzó m’ha resultat divertit, a més m’ha recordat a una pel·lícula animada que vaig vore en segon o tercer d’ESO (que no em recorde del títol) que també tractava del mateix tema, que li tallen els dits als membres de la família quan compleixen una determinada edat.

El text de Monzó encara que el veus divertit, el tema que tracta de fons és el que passa en la vida real, tant en les famílies com en les cultures. Pense que tracta sobre els costums de cada cultura i de les famílies (ritus), que hi ha que respectar-les i perquè tingues una costum diferent dels altres no significa que sigues distint. Als xiquets cal ensenyar-los això, que cadascú és d’una forma distinta i tenen diferents creences, costums, etc. però que hi ha que respectar a tots, perquè tots som persones.

El text també parla sobre el distanciament de les famílies per tindre diferents pensaments, en el text podem observar com la família es va separant (perdent contacte) segons va passant el temps quan alguns decideixen que no volen continuar fent el ritus de tallar-se el dit anular quan compleixen 9 anys. Això també passa a la vida real, perquè les que pensen que s’ha de continuar amb les costums s’allunyen dels que decideixen deixar de fer-ho.

Tampoc vull contar molt sobre el text per si decidiu llegir-ho, ja que és distint i divertit.

ELS AMORS DE BASTIÀ I BASTIANA

Els amors de Bastià i Bastiana és una obra de teatre que es representa al teatre “Escalante” tots els diumenges fins al 21 de desembre. És la nova producció operística de la Diputació de València creada per una companyia valenciana especialitzada en espectacles de lírica, s’anomena Saga Produccions.

Bastià i Bastiana (Bastien und Bastienne) és la primera òpera escrita per Wolfgang Amadeus Mozart quan només tenia 12 anys. Mozart és considerat com un dels més grans compositors de música clàssica del món occidental. L’obra reviu els moments de la creació de Bastià i Bastiana i la interpreta. Per tant en l’escena ix un xiquet de dotze anys, interpretant a Mozart, i son pare com el seu mestre. Més tard s’interpreta l’òpera i apareixen músics tocant en directe i els protagonistes de l’òpera Bastià i Bastiana (també canten), amb ells vem com el rancor d’aquests dos es transforma en amor amb l’ajuda del mag Colàs.

L’obra em pareix molt interessant per als xiquets, ja que mentre està veient-la pot aprendre moltes coses, com per exemple, els noms d’alguns instruments musicals, ja que els nombren a l’obra. També m’he adonat que fan unes propostes didàctiques (tant abans com després de l’obra) als xiquets perquè coneguen més al compositor Mozart, la tècnica de l’espectacle, etc. Aquestes propostes es troben a la pàgina web oficial del teatre Escalante: www.escalantecentreteatral.com.

Aquesta obra de teatre m’ha agradat, però no tant com la de Schöl (El mètode). Els amors de Bastià i Bastiana és més una obra per als xiquets, per això, de dilluns a divendres no pot assistir el públic general a vore-la, només és per als col·legis, com ja he dit abans per al públic són els diumenges i només costa 4€ (per si algú li interessa assistir).

ANTONIA'S LINE

Antonia's line és una pel·lícula de Marleen Gorris de l'any 1994. Marleen Gorris és una persona feminista per això la pel·lícula també ho és.

Aquesta pel·lícula es tracten molts temes com el de la vida, la mort, l'amor, la religió, l'amistat, la sexualitat, la familia, sobre la tolerància i la independència, el maltracte etc.

El film ens mostra com viure la vida honestament i adequadament, respectant als altres. També ens mostra la independència de les dones respecte als homes, és a dir, que les homes no són indispensables per a viure. Pense que este és un tema també important per fer vore a la gent, sobretot als homes, que no són indispensables, ja que tota la vidas'ha donat molta importància als homes, hi ha hagut molt de masclisme hi encara hi ha, com podem vore en les notícies les violències domèstiques. També en el film es veu la intolerància al maltracte.

En definitiva, aquesta pel·lícula m'ha agradat molt ja que tracta amb humor els moments dramàtics de la vida. A més en la pel·lícula a part de les escenes dures (violència, odi...) es veu els bons sentiments d'altres persones com ajudar als que tenen problemes, als que estan exclosos, etc. També et fa reflexionar sobre moments de la vida i sobre la mort (el pas del temps), i sobre la independència de les dones.

AMANÈIXER

Amanèixer és una pel·lícula de F. W. Murnau de l'any 1927. Aquesta pel·lícula m'ha agradat més del que m'esperava i més que la muda de l'any passat "He nacido però..." perquè inclou música i alguns sons i la de l'any passat no, també m'ha agradat més per l'argument de la pel·lícula.

Amb aquesta pel·lícula passa el mateix que en els textos de narrativa curta, el de Els fets i el de La veritat, és a dir, fa que tu "desitges" que facen alguna cosa però en la vida real no ho fas o no vols que ocórrega perquè està mal. El dels textos, per exemple, el de La veritat tu "vols" que mate al marit i en la pel·lícula fa que tu "desitges" que torne amb la dona encara que li ha sigut infidel. Perquè a mi, particularment, si em passa això, jo no torne amb ell, però veient la pel·lícula jo volia que tornara amb ell.