Pròleg a El Quadern Daurat

Aquest text: Pròleg a el quadern Daurat és un assaig de Dorei Lessing de l'any 1972. És un assaig curt.

Llegint el text et ve al cap la pel·lícula Memento, ja que parla sobre el tema de l'escriptura que podem vore en aquesta pel·lícula, és a dir, que l'escriptura no es fiable, fins on arrivem si només ens fixem en els escrits?. En el text ens diu que trobarem la veritat en les paraules que no són escrites, que no hem de deixar que l'escriptura ens governe. També diu que no em de llegir cap llibre que siga obligat, és a dir, que només hem de llegir el que volem, el que ens agrada, i no estudiar o llegir sempre obres d'un autor només.

Amb açò últim té raó, perquè tota la vida em llegit llibres, textos, autors... obligats i no podiem triar i això fa que no ens agrade llegir, que els xiquets deixen de llegir, ja que els desmotives, aleshores només lligen per obligació. Pense que s'ha de donar llibertat respecte aquest tema, que cadascú ha de llegir el que més li agrada. També estic d'acord sobre que en l'escriptura no està tota la veritat, que et poden enganyar i que s'ha de contrastar amb les històries orals.

Memento

Memento és una pel·lícula de l'any 2000 de Christopher Nolan. No és una pel·lícula lineal, ja que comença pel final i a medida que passa la pel·lícula has de montar-la mentalment per poder seguir l'ordre. Jo pense que una de les coses pel que el director l'ha montat així és perquè ens identifiquem amb el protagonista.

Quan acabes de vore la pel·lícula et queda un dubte, el de si al final la seua dona va ser assassinada, o violada i va morir per falta d'insulina o per excés com conta amb la història de Sammy. La meua opinió crec que és veritat que la varen violar i li varen donar el colp a Lenny, però pense que va morir per falta d'insulina, és a dir, quan Lenny està en el sòl pel colp, la seua dona està viva però Lenny com no pot injectar-li la insulina, aleshores mor. Crec que és així perquè ell diu que no recorda a partir de la mort de la seua dona, és a dir, des del colp en el cap, i quan la varen violar encara estava viva i no tenia el colp. També dir que Sammy en realitat és ell i que Teddy deia la veritat, ja que n'hi ha una escena quan es veu a Sammy en un psiquiàtric passen per davant seua persones i una de les vegades que enfoquen a Sammy apareix Lenny.

Per entendre l'ordre de la pel·lícula les escenes en blanc i negre van cap avant, en canvi, les de color, cap arrere. Respecte la seua finalitat, el que planteja la pel·lícula, jo no m'havia adonat fins que no ho han dit a classe que és que l'escriptura no és fiable, i també podem vore com percebem la realitat i com la construïm per als nostres interessos.

Per finalitzar dir que m´ha agradat encara que t'embolica un poc i has d'estar pendent a tota la història i reconstruir-la.

Sense perdó

El títul original d'aquesta pel·lícula Sense perdó, és Unforgiven que significa literalment "imperdonable". És una pel·lícula de l'oest de l'any 1992 i el seu autor és Clint Eastwood, que també és un dels protagonistes de la pel·lícula, que fa el paper de William Munny.

William Munny és un pistoler retirat per amor, és viudo i pare de dos fills. William també bevia alcohol que el convertia en un home perillós capaç de matar, però va deixar l'alcohol per amor.

Un dia arriba un xic jove a sa casa i li ofereix un treball per 500 dòlars (500 per a William i 500 per a ell) per matar a dos vaquers que varen tallar la cara a una prostituta. Finalment Wiliam accepta, perquè necessita diners per mantindre als seus fills. També li acompanyen el seu antic amic pistoler Ned. Amb la decisió de Ned d'acompanyar al seu amic William quan ell també havia deixat de ser pistoler podem vore el valor de l'amistat.

Aquesta pel·lícula és una reflexió contra la violència, el podem observar, per exemple, quan el xic jove inexpert (Kit, crec que es diu) mata a un altre i li diu a William que matar a una persona no era tan emocionant com ell pensava. També m'ha fet pensar molt quan William li diu al jove que "matar a un home és molt dur, li lleves el que té i el que pot tindre".

Sense perdó, com ja he dit abans, és una pel·lícula de l'oest, però no és la típica que ens pensem, ja que és distinta. Jo pensava que no m'anava a agradar perquè les de western no em solen agradar, però aquesta sí, i molt.

Per últim dir que les pel·lícules de l'espai cinema d'aquest any m'han agradat més que les de l'any passat. Moltes d'elles pensava que no m'anaven a agradar i ha sigut tot el contrari.

Dones amant i 10 exercicis de fidelitat

Dones amant i 10 exercicis de fidelitat és un llibre de Xavier Mínguez López de l’any 2002, Xavier Mínguez és un professor de la universitat de València. El seu llibre tracta sobre la infidelitat. Són relats de nou dones diferents que conten les seues infidelitats amb un altre home, però algunes conten com la pateixen o les dues coses. Llegint el llibre m’ha vingut al cap la pel·lícula Amanèixer de F. W. Murnau, ja que tracta sobre el mateix tema, la infidelitat.

En aquest llibre pots vore com les persones poden arribar a ser infidels per diferents motius, ja que en cada relat les intencions de ser infidel són per diverses raons, com per exemple: un home perquè volia tornar a experimentar que es sentia quan es comença a eixir amb una persona, ja que (segons ell) quan portes un temps amb una persona ja no és el mateix del principi (el primer bes...); una altra xica perquè el seu marit sempre està fora per treball i ella se sent sola, etc. Respecte a això, la meua opinió és que no hi ha raons justificades per ser infidel a una persona, perquè si tu la vols no tens motius d’estar amb una altra i, si passa això, és perquè s’ha acabat l’amor entre ells o sempre és rutina, i el millor és parlar-ho amb la parella per arribar a una solució, per exemple, si és per rutina, intentar canviar per part dels dos, i si és perquè s’ha acabat l’amor deixar-ho abans de ser infidel. Per tant, pense que llegint el llibre et pot donar algunes pistes per evitar caure en la infidelitat.

Per últim, dir que encara que té 197 pàgines te’l llitges ràpid perquè “t’enganxa”, ja que quan pares de llegir penses: i com acabarà? I continues. Amb dir que jo me l’he llegit amb tres ratets que podia quan jo tarde prou en llegir els llibres i sobretot els que no em solen agradar! En definitiva, aquest llibre m’ha agradat molt i és molt interessant. Vos recomane que el llegiu.